MADRASA

 

índice

 

LECCIÓN 31

   

LECCIÓN 31

 العُطلة الأُسبوعية     al-‘utla al-usbû‘ía

عُطلة     utla, vacaciones

أُسبوع    usbû‘, semana

أُسبوعي    usbû‘í, semanal

la expresión   العُطلة الأُسبوعية ‘utla usbû‘ía, vacación semanal, significa fin de semana

العُطلَ الاُسبوعية

al-‘utla al-usbû‘ía, el fin de semana

 

يَوم   yáum, día;   أيَّام   ayyâm días

أيَّام الأُبوع   ayyâm al-usbû‘:  los días de la semana

يَوم الأحَد   yáum al-áhad, domingo

يَوم الإثنَين   yáum al-iznáin, lunes

يَوم الثُلاثاء   yáum az-zulazâ, martes

يَوم الأربِعاء   yáum al-arbi‘â, miércoles

يَوم الخَميس   yáum al-jamîs, jueves

 الجُمُعَ يَوم  yáum al-ÿúmu‘a, viernes

يَوم السَبت   yáum as-sabt, sábado

 

مُصطَفى: مَتى تَستَيقِظ يَوم الجُمُعة, يا مَنصور؟

Mustafà: matà tastáiqiz yáum al-ÿúmu‘a, yâ Mansûr?

¿Cuándo te despiertas (istáiqaza-yastáiqiz, despertarse, levantarse de dormir) el  día del viernes, Mansûr?

مَنصور: عادَةً أستَيقِظ مُبَكِّراً، في الساعَة السادِسَة تَقريباً

Mansûr: ‘âdatan astáiqiz mubákkiran, fî s-sâ‘a as-sâdisa taqrîban

Normalmente (‘âdatan) me despierto  temprano, a las seis (en la hora sexta: as-sâ‘a as-sâdisa) aproximadamente.

مُصطَفى: ماذَا تَفعَل في الصَباح؟ 

Mustafà: mâdzâ táf‘al fî s-sabâh?

¿Qué haces por la mañana?

مَنصور: أُصَلّي الصُبح ثُمَّ أقرأ القُرأن الكَريم

Mansûr: usallî as-subh zumma aqra al-Qurân al-Karîm

Hago el Salat  (  صَلَّى - يُصَلّيsallà-yusallî, hacer el Salat) subh y después leo el Corán al-Karîm.

مُصطفى: وَ ماذا تَفعَل عِندَما تَسمَع أذان الجُمُعَ؟ 

Mustafà: wa mâdzâ táf‘al ‘indamâ tásma‘ adzân al-ÿúmu‘a?

¿Qué haces cuando escuchas (salí‘a-yásma‘, escuchar, oír) el adzân (la llamada al Salat) ÿúmu‘a?

مَنصُر: عِندَما أسمع أذان الجُمُعَة أذهَب أِلى المَسجِد

Mansûr: ‘indamâ ásma‘ adzân al-ÿúmu‘a ádzhab ilà l-másÿid

Cuando escucho el adzân del ÿúmu‘a voy a la mezquita.

 مُصطفى: وَ ماذا تَفعَل في العَصر؟

Mustafà: wa mâdzâ táf‘al fî l-‘asr?

¿Qué haces a la media tarde ( عَصر  ‘asr, media tarde)?

مَنسور: أَذهَب أِلى حَديقة الحَيَوانات مَعَ عائلَتي

Mansûr: ádzhab ilà hadîqa al-hayawânât ma‘a ‘âilatî

Voy al parque zoológico (hadîqat al-hayawânât, lit. el parque de los animales) con mi familia (   عائلة  ‘âila, familia).

مُصطَفى: وَ مَتى تَنام يَوم الجُمُعَة؟ 

Mustafà: wa matà tanâm yáum al-ÿúmu‘a?

¿Cuándo te acuestas (   نامَ - يَنام nâma-yanâm, dormir, acostarse) el día del viernes?

مَنصور: عادَةً أنام مُتَءَخِّرَن، في الساعَ الثانية عَشرَ يَقريبَن

Mansûr: ‘âdatan anâm mutaájjiran, fî s-sâ‘a az-zânia ‘ashra taqrîban

Normalmente, me acuesto tarde, a las doce (a la hora duodécima,  الساعةَ الثانية عَشرَة as-sâ‘a az-zânia ‘ashra) aproximadamente.

 

Responde a las siguientes preguntas:

 مَتى يَستَيقِظ مَنصور يَوم الجُمُعَة؟

matà yastáiqiz Mansûr yáum al-ÿúmu‘a?

وَ مَتى يَنام؟

wa matá yanâm?

ماذا يَفعَل في الصَباح؟

mâdzâ yáf‘al fî s-sabâh?

مَتى يَذهَب أِلى المَسجِد؟

matá yádzhab ilà l-másÿid?

مَعَ مَن يَذهَب أِلى حَديقَة الحَيَوانات؟

ma‘a man yádzhab ilà hadîqat al-hayawânât?

 

El musulmán realiza al día cinco Salât-s (recogimientos), y cada uno marca un momento del día:

الصُبح   el subh, al amanecer

الظُهر   el zuhr, al mediodía

العَصر   el ‘asr, a la media tarde

المَغرِب   el magrib, a la puesta del sol

العِشاء   el ‘ishâ, a la entrada de la noche

 

Hay un verbo para hacer el Salat: el verbo  صَلَّى - يُصَلَّ   sallà-yusallî

أنا أُصَلّي الصَبح

ana usallî as-subh, yo hago el salat subh

أنتَ تُصَلّي الظُهر

anta tusallî az-zuhr, tú haces el salat zuhr

أنتِ تُصَلّين العَصر

anti tusallîn al-‘asr, tú haces el salat ‘asr

هوَ يُصَلّي المَغرِب

huwa yusallî al-magrib, él hace el salat magrib

هيَ تُصَلّي العِشاء

hiya tusallî al-‘ishâ, ella hace el salat ‘ishâ

 

Antes de hacer el Salat, el musulmán se lava, hace el  وضوء   wudû, la ablución. Hay un verbo para hacer las abluciones: el verbo   تَوَضَءَ - يَتَوَضََّ   tawáddaa-yatawádda

أنا أتَوَضَّأ ثُمَّ أُصَلّي

ana atawádda zúmma usallî, yo hago las abluciones y a continuación hago el salat

 

El momento exacto del salat se anuncia desde lo alto de los alminares con una llamada, el adzân

  أنا أسمَع الأذان ثُمَّ أُضَلّي

ana ásma‘ al-adzân zumma usallî, yo escucho el adzân y después hago el salat

 

Observa:

أَتَوَضَّأ ثُمَّ أُصَلِّي الظُهر 

atawadda zumma usallî az-zuhr,

haga las abluciones y después hago el salat zuhr

أقرَأ القِصَّة ثُمَّ أنام قَليلاً

aqra al-qíssa zumma anâm qalîlan,

leo la novela y después me acuesto un poco

أرتَدي مَلابِس المَدرَسَة ثُمَّ أتَناوَل الفَطور

artadî malâbis al-mádrasa zumma atanâwal al-fatûr,

me pongo la ropa del colegio y después tomo el desayuno

أُخرِج الدَفتَر مِن الحَقيبة ثُمَّ أكتُب الدَرس

újriÿ ad-dáftar min al-haqîba zumma áktub ad-dars,

saco el cuaderno de la maleta y después escribo la lección

أَرتَدي مَلابس الرِياضَة ثُمَّ أذهَب إِلى المَلعَب

artadî malâbis ar-riyâda zumma adzhab ilá l-mál‘ab,

me pongo la ropa de deporte y después voy al campo de juego

أركَب الحافِلة ثُمَّ أنزِل أمام المَدرَسَة

árkab al-hâfila zumma ánçil amâm al-mádrasa,

me subo al autobús y después bajo delante de la escuela

أزور صَديقي ثًمَّ أرجِِع إلى البَيت

açûr sadîqî zumma árÿi‘ ilà l-báit,

visito a mi amigo y después vuelvo a casa

 

La hora:

La hora (salvo la una) se dice en árabe utilizando los ordinales

الساعَة الواحِدة   as-sâ‘a al-wâhida   la una:  (la hora una)

الساعَة الثانية   as-sâ‘a az-zânia   las dos:  (la hora segunda)

الساعَة الثالِثَة   as-sâ‘a az-zâliza   las tres:  (la hora tercera)

الرابِعة الساعَة  as-sâ‘a ar-râbi‘a   las cuatro:  (la hora cuarta, etc.)

الساعَة الخامِسة   as-sâ‘a al-jâmisa   las cinco: 

السادِسة الساعَة as-sâ‘a as-sâdisa   las seis:

السابِعة الساعَة  as-sâ‘a as-sâbi‘a    las siete:

الساعَة الثامِنة   as-sâ‘a az-zâmina   las ocho:

الساعَة التاسِعة   as-sâ‘a at-tâsi‘a   las nueve:

العاشِرة الساعَة  as-sâ‘a al-‘âshira  las diez:

الحادِة عَشرة الساعَة  as-sâ‘a al-hâdia ‘ashra   las once:

الثانِية عَشرة الساعَة  as-sâ‘a az-zânia ‘ashra   las doce:

 

كَم الساعة؟

kam as-sâ‘a? ¿Qué hora es?, (lit. ¿cuánto es la hora?)

الساعة الواحِدة تَمامَاً

as-sâ‘a al-wâhida tamâman, la una en punto

الساعة الثانية وَ خَمس دَقايق

as-sâ‘a az-zânia wa jams daqâiq, las dos y cinco minutos

الساعة الخامِسة وَ عَشر دَقايق

as-sâ‘a al-jâmisa wa ‘ashr daqâiq, las cinco y diez minutos

الساعة السابِعة وَ رُبع

as-sâ‘a as-sâbi‘a wa rub‘, las siete y cuarto

الساعة التاسِعة وَ نِصف

as-sâ‘a at-tâsi‘a wa nisf, las nueve y media

الساعة الحادية عَشرة ألاّ رُبع

as-sâ‘a al-hâdia ‘ashra illâ rub‘, las once menos cuarto

 

El verbo إلتَقي يَلتَقي    iltaqà-yaltaqî significa encontrarse, verse (quedar para una cita)

نَلتَقي في الساعة الثالِثة

náltaqî fî s-sâ‘a az-zâliza, nos vemos a las tres

نَلتَقي عَلى الساعة الرابِعة

náltaqî ‘alà s-sâ‘a ar-râbi‘a, nos vemos sobre (alrededor de) las cuatro

نَلتَقي غَداً إن شاء اللَه

náltaqî gádan in shâ Allah, nos vemos mañana

 

 

EL VERBO KÂNA-YAKÛN COMO AUXILIAR

 

1. El verbo  كانَ  kâna, en pasado, seguido del presente de un verbo, es el imperfecto:

 

أنا كُنتُ أدرُس   ana kuntu adrus, yo estaba estudiando o yo estudiaba

أنتَ كُنتَ تَدرُس   anta kunta tadrus, tú estabas estudiando o tú estudiabas

أنتِ كُنتِ تَدرُسين   anti kunti tadrusîn, tú estabas estudiando o tú estudiabas

؟؟؟   etc.

 

هوَ ما كانَ يَدرُس   huwa mâ kâna yadrus, él no estaba estudiando o no estudiaba

هوَ لَم يَكُن يَدرُس   huwa lam yakun yadrus, él no estaba estudiando o no estudiaba

؟؟؟   etc.

 

2. El verbo كانَ kâna, en pasado, seguido del pasado de un verbo, es el pluscuamperfecto:

 

أنا كُنتُ دَرَستُ   ana kuntu darastu, yo había estudiado

أنتَ كُنتَ دَرَستَ   anta kunta darasta, tú habías estudiado

؟؟؟   etc.

 

هوَ كانَ دَرَسَ   huwâ kâna darasa, él no había estudiado

هوَ لَم يَكُن دَرَسَ   huwa lam yakun darasa, él no había estudiado

؟؟؟   etc.

 

3. La forma invariable  كانَ  kâna (ما كانَ   mâ kâna o  لَم يَكُن  lam yakun para el negativo) más el verbo tener lo pone en pasado:

 

كانَ عِندي   kâna ‘indi, yo tenía;

كانَ عَندَكَ   kâna ‘indaka, tú tenías,

كانَ عِندَةُ   kâna ‘indahu, él tenía,

كانَ عِندَنا   kâna ‘indanâ, nosotros teníamos,

؟؟؟   etc.

ما كانَ عِندَكُم  -  لَم يَكُن عِندَكُم   mâ kâna ‘indakum o lam yakun ‘indakum, no teníais, etc.

 

4. La forma invariable  سَيَكون  sa-yakûn (لَن يَكون   lan yakûn para el negativo) más el verbo tener lo pone en futuro:

 

سَيَكون عِندي   sayakûn ‘indi, yo tendré,

سَيَكون عِندَكَ   sayakûn ‘indaka, tendrás, etc.

لَن يَكون عِندي  lan yakûn ‘indi, no tendré,

لَن يَكون عِندِهُ   lan yakûn ‘indahu, no tendrá, etc.

 

 

LECCIÓN 32